El color de la terra abans del primer verd. El que pesa, el que encara no es mou. 
Abans de florir, la terra pesa i és en aquest marge on es crea la vida. Brun neix aquí. Al marge.
Quan encara no hi ha verd, tot passa a sota:
marrons d’escorça, de fang, de fusta, de terra molla.
Brun no crida. Guarda. Conté.
És el color del que espera sense pressa.
Del que sembla quiet però està treballant per dins. Vivim sobre marró.
Naixem i morim a la mateixa terra.